Descripció

Aleksiévitx domina a la perfecció aquesta tècnica, forjada des de la seva sortida de lÆescola de periodisme. Ella fa entrevistes sobre els detalls qüotidians, els records dÆinfantesa, la família, la dansaà A continuació ella transcriu segons la força i la sensibilitat del propòsit. Allà, el miracle es produeix: no hi ha pesadesa, no hi ha redundància. El relat es fa literatura. Emmanuel Hecht, Express Aleksiévitx és lÆúnica capaç de mantenir viu el record dÆaquesta tragèdia que va ser la Unió Soviètica, lÆúnica també capaç dÆescriure la història dÆuna gran utopia. Però és, sobretot, una escriptora, una gran escriptora. Per aquest bell rèquiem, ella inventa una forma literària polifònica singular, en la qual ressona la veu de centenars de testimonis trencats. Babelio No hi ha dubte. La fi de lÆhome roig és un santuari literari pels ciutadans dÆun imperi que han passat, en tres dies, de la Rússia tsarista a la Unió Soviètica. Però és sobretot un monument a la memòria de tots aquells que, dins la història, han trobat un dia perdut en el temps. Le Monde Pot semblar fosc, i potser espanta els lectors que temin sortir-ne deprimits. No fugiu pas: La fi de lÆhome roig no té res de sinistre. LÆesperança, lÆamor i el riure avancen mofant-se de la mediocritat i la covardia. Hervé Bentégeat, Slate FR Si la gran literatura russa és lÆaliatge del mural de la "gran història" amb pobres històries dÆhomes i dones devastats per la dissort, si la gran literatura russa són els destins que no controlem, els amors trencats, un fatalisme aclaparador, un teatre de la crueltat i una espera desesperada per a la redempció, aleshores La fi de lÆhome roig hi té un lloc, i a primera fila. LÆExpress Aquí es produeix el miracle: cap pesantor, cap redundància à sinó una música, un respir. El testimoni esdevé personatge, el relat literatura. Emmanuel Hecht, LÆExpress